La psicoanàlisi és la revelació inconscient de relacions, d'una manera sistemàtica amb un procés sociable. Els temes fonamentals de la psicoanàlisi són els patrons inconscients de la vida revelats per les associacions lliures dels pacients.
La meta de l'analista és ajudar a eliminar al pacient les barreres inconscients de la ment i de la resistència. La psicoanàlisi va ser ideada per Sigmund Freud l'any 1890. Aquest era un doctor interessat a trobar un tractament eficaç per als pacients amb neurosi o histèria. D'aquesta manera és considerat, avui en dia, com el "pare" de la psicoanàlisi.
La psicoanàlisi dels temps de Freud ha evolucionat de moltes maneres, i hi ha diverses escoles també. El mètode bàsic de la psicoanàlisi és l'anàlisi de les transferències i de les resistències detectades per l'associació lliure, on el psicoanalista ordena al pacient parlar les primeres coses que li venen a la ment. Es tracta de fer sortir l'inconscient, les esperances, els desitjos, les fantasies i en definitiva tot allò que pugui donar pistes sobre l'origen de la patologia.
L'analista pregunta per que el pacient parli amb completa honestedat sobre el que li ve al cap mentre interpreta els patrons i les inhibicions que apareixen en l'altre comportament del pacient durant el discurs.
La psicoanàlisi és el mètode més útil per a ocupar-se de problemes relacionats amb la intimitat. Com a tractament terapèutic, la psicoanàlisi necessita prou temps encara que tot depèn del tipus de neurosi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario