L'allò
Segons Freud, l'allò és l'element més primitiu de l’estructura de la personalitat. Al néixer tan sols estem dotats de l’allò. Aquest és totalment inconscient, irracional i el dipòsit on hi ha les nostres pulsions. Les pulsacions són motivacions que tenen el seu origen en una necessitat biològica i la seva finalitat és suprimir aquesta tensió creada per poder tornar a l'equilibri inicial. Freud creu que aquestes pulsions són les que motiven el comportament humà, i en una primera teoria pulsional les divideix en dues :
1.Pulsions d'autoconservació : són les encarregades de preservar la vida individual. Serien aquelles pulsions que ens impulsen a buscar menjar, aigua, etc.
2.Pulsions sexuals : són aquelles que preserven la vida de l'espècie, i també plaer.
El jo
Un segon element al qual Freud fa referència és el jo. Aquest últim sorgeix d’una petita modificació de l'allò sota les influències que rep del món exterior. A mesura que la persona creix, el jo s’enriqueix amb les experiències viscudes de cada persona i, també, amb els seus aprenentatges. El jo és l'encarregat de controlar les pulsions que provenen de l'allò, a través del principi de realitat.
El jo sempre intenta satisfer les demandes de l'allò, però es troba pressionat per les restriccions que l'imposa el superjo. L'allò envia una pulsió cap al jo, però aquesta ha de passar pel filtre del superjo. Si aquest la considera acceptable, la deixarà passar, però si no, actuarà de barrera i no la deixarà passar. Arriba un moment en què el jo es troba tant pressionat, tant per l'allò com pel superjo, que s'ha de defensar d'alguna manera. Això ho fa a través dels anomenats mecanismes de defensa.
Alguns exemples d'aquests mecanismes de defensa són :
1.Sublimació : consisteix en canalitzar els desitjos (pulsions fetes conscients) que es consideren inacceptables cap a activitats que reben un gran reconeixement.
2.Racionalització : consisteix en intentar trobar una explicació racional i argumentada als nostres desitjos o actes.
3.Negació : consisteix en negar experiències que són desagradables o massa doloroses per poder competir amb elles.
El superjo
Per últim hi ha el superjo, que és l'encarregat de reprimir i controlar les pulsions. Es forma a través de l'educació de la persona i el seu paper fonamental és decidir el que és acceptable del que no ho és per tal que l'individu es pugui adaptar en la societat que viu. El superjo el podríem dividir en dues parts :
1.Consciència moral : correspondria a la part que internalitza els costums, els càstigs, les restriccions morals, etc.
2.Ideal del jo : correspondria a la recerca de la perfecció. Quan una persona intenta seguir aquest ideal està satisfeta amb ella mateixa, però en canvi, si fa alguna cosa incompatible amb ell se sent culpable.
